L’Hospitalet de Llobregat

Línia 10 del metro de Barcelona

esquema L9

L9/L10, febrer 2016.

La Línia 10 o L10 del metro de Barcelona és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9/10 del metro de Barcelona juntament amb la L9 pròpiament dita i, en un futur, la L2. Està operada per Transports Metropolitans de Barcelona (a través de Ferrocarril Metropolità de Barcelona). Quan finalitzi la seva construcció donarà servei a Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i la Zona Franca (Barcelona i el Prat de Llobregat).

El primer servei comercial de la L10 fou el 18 d’abril de 2010 entre l’estació badalonina de Gorg i la barcelonina de Bon Pastor, un tram de 3,4 quilòmetres de longitud. En aquesta última estació es pot enllaçar entre el servei de la L9 i la L10, a finals de juny del 2010 es va obrir el tram fins a la Sagrera.

Característiques generals

La L9/L10 té una longitud en servei d’11,1 quilòmetres, 12 estacions, 18 trens en hora punta i l’any 2010 s’hi van realitzar un total de 4,7 milions de viatges, sent de les darreres línies per volum de viatges juntament amb la L11. Actualment es troba en funcionament el ramal Besòs i tres estacions compartides amb la L9, unint Gorg i la Sagrera.

Entre Bon Pastor i Gornal la L9 i la L10 compartiran traçat i andanes. Des de l’estació de Gorg a Motors els trens circularan subterràniament, en vies a diferents nivells, i de Zona Franca Litoral a Zona Franca | Zal mitjançant un viaducte.

  • Ramal Llobregat: Zona Franca | Zal – Provençana (10 estacions)
  • Tram compartit: Gornal – Bon Pastor (20 estacions)
  • Ramal Besòs: Llefià – Gorg (3 estacions)

Material rodant
Els trens que circulen a la línia 10 són els mateixos que a les línies 2 i 9, trens de la sèrie 9000 d’Alstom creats per aquesta línia de funcionament automàtic. Els trens utilitzen el sistema ATC-S de conducció automàtica sense conductor.

Tot i no disposar de conductors, a cada tren hi ha la presència d’un Tècnic d’Operació de Línies Automàtiques (TOLA) que té dues funcions: l’atenció al client i la recuperació de la conducció del tren en cas de fallida.

Municipis coberts
Els municipis coberts per la línia són: Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat (l’àrea industrial i logística). A la ciutat de Barcelona transcorre per sis districtes: les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sarrià – Sant Gervasi i la Zona Franca al districte de Sants-Montjuïc.

Construcció

La construcció es fa mitjançant el mètode de construcció amb tuneladora, excepte algun tram en pantalla i els viaductes del ramal de la Zona Franca. Als trams realitzats amb tuneladora, el túnel es construeix amb tuneladores que utilitzen el mitjà de l’escut EPB (Earth Pressure Balance) i a mesura que s’avança en la perforació es realitza una dovella, fent un túnel de 11,70 metres de diàmetre, permetin la construcció de les estacions i les instal·lacions auxiliars dintre del mateix túnel. El traçat serà soterrat en la major part (43,71 km) i cada via i andana circula per un mateix túnel però a nivells diferents, una sobre l’altra.

Secció túnel i secció estacions zona andana.

La majoria d’estacions es troben entre 25 i 50 metres de profunditat per evitar problemes d’afecció a la superfície. Les estacions que es troben en parts del túnel profund han estat construïdes mitjançant pous circulars, a excepció de la Salut que és rectangular.

Estacions

Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Actualment hi ha un total de quatre estacions en servei amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals.

Història

Llegeix la història completa a: línia 9/10 del metro de Barcelona.
L9/L10

El projecte inicial de la línia 9 o L9/L10 va aparèixer a finals de la dècada del 1990; el 1999 la Generalitat decidia construir aquesta línia, que enllaçaria els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat al llarg d’un túnel de 42 km i 46 estacions, túnel que seria el més llarg de Barcelona i creuaria la ciutat transversalment, gairebé en paral·lel a la ronda del Mig.

Anteriorment ja s’havia projectat una línia per unir Santa Coloma de Gramenet i la Zona Franca de Barcelona sense ramals i sense arribar a l’aeroport. El projecte anomenat línia VI estava inclòs al Pla de Metros de 1971 que posteriorment al Pla de Metros de 1974 variaria el traçat al Barcelonès nord per fer-la arribar a Montigalà (Badalona) en comptes de Santa Coloma.

Al plans posteriors s’abandonen els projectes d’ampliar la xarxa cap a la Zona Franca, l’any 1997 es crea l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), aglutinant diferents administracions responsables i s’inicia el planejament de forma més global integrant les línies de Renfe, FGC, TMB (FMB i Bus). El 1997 apareixia per primer cop el projecte de la línia 9, coincidint amb la creació de l’ATM, el Pla Director d’Infraestructures elaborat per l’ATM va ser aprovat el 2002, sent aquesta línia la inversió més important del PDI.

Inici de les obres i contratemps

Al ramal de la L10 a Badalona va ser on van començar les obres primer, el setembre de 2003. El cost inicial de l’obra es preveia de 1.947 milions d’euros i que el tram IV (els ramals del Besòs fins a la Sagrera) entrarien en funcionament el 2004, la resta (inclòs el ramal de la L10 a la Zona Franca) el 2007. El 2004 el pressupost ja pujava a 3.000 milions i l’entrada de funcionament del tram IV passava al 2006.

Una de les primeres dificultats que van aparèixer durant la construcció va ser l’adquisició dels combois, que feia endarrerir un any la previsió inicial de posada en funcionament del tram Badalona-Sagrera.

El 2005 s’iniciava amb una de les dues tuneladores encara avariada a Bon Pastor. A mitjans d’abril la tuneladora que havia estat a Bon Pastor reprenia els treballs però una avaria en el transformador elèctric va provocar que estigués parada dues setmanes més.

L’endarreriment acumulat feia impossible que els ramals de la L9/L10 entre la Sagrera, Gorg i Can Zam s’obrís el 2006, tal com deien les últimes previsions. La Cambra de Comerç de Barcelona estimava que el primer tram s’estrenaria a finals del 2007 i la resta entre el 2012 i 2013.

Al juliol van començar les obres a la Zona Franca i a l’agost a l’alçada de l’Hospital de Sant Pau. Al mes de setembre la tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifurcació del Besòs des d’on seria desmuntada i extreta. A Sant Andreu el mes de novembre hi va haver un nou ensurt i les obres es van aturar pel perill de topar amb els fonaments d’uns habitatges del barri i que van obligar a iniciar estudis per determinar la millor solució. A finals de mes encara estava la tuneladora aturada. A la vegada que es feien les perforacions es començaven les obres a les estacions. A finals del 2005 hi havia una quinzena d’estacions en obres.

L’efecte Carmel

Arran de l’accident del Carmel el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar la modificació de diverses actuacions de construcció de la línia 9 “per motius tècnics, de viabilitat i seguretat” segons el conseller Joaquim Nadal. Les principals modificacions van ser construir una nova estació al carrer de Motors a la Zona Franca, habilitar una connexió directa amb el futur perllongament de la línia 2 a la Fira i construir un únic túnel en el tram entre les estacions d’Onze de Setembre i la Sagrera. Aquests canvis suposaven una pujada de 400 milions d’euros al cost de l’obra (3.467 M d’euros en total). GISA va engegar 185 nous sondejos geològics per millorar el coneixement del traçat.

A l’abril del 2005 un total de 254 de denúncies havien arribat al DPTOP per part de veïns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona per les afectacions de les obres. Un portaveu del DPTOP assegurava que totes les denúncies s’havien analitzat i només 18 es van reconèixer com a relacionades amb les obres. A finals del 2005 el consell municipal del districte de Sarrià – Sant Gervasi es va comprometre a constituir una comissió de seguiment de les obres al districte per la tranquil·litat dels veïns.

Intercanviador de la Sagrera

Les obres de l’estació de la Sagrera s’havien començat l’any 2004 i estava previst finalitzar-la per l’any 2008, quan s’havia de posar en funcionament el tram IV de la L9. A començament d’any es van construir les noves andanes i passadissos que havien de comunicar la L1 amb la L5 i L9/L10.

Al març hi hagué un ensurt quan es va desplomar sobre una via de la línia 1 dues tornes de runa dels treballs de demolició d’una part de l’antic vestíbul, per sort no hi va haver ferits.

Seguretat de les obres

Al febrer del 2008 una fuita d’aigua a les obres a la Zona Franca va causar dos esvorancs al carrer K. Els esvorancs, un fins a tres metres de diàmetre i un de profunditat, van obligar a tallar el trànsit. Es va haver d’injectar formigó a les juntes mal segellades, que havien permès la filtració de l’aigua. Pocs dies més tard es va seguir amb les obres.

Al març es va publicar l’estudi informatiu modificat del túnel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams més endarrerits. L’estudi variava lleugerament el túnel, augmentant la profunditat, i per tant la seguretat, però sense canviar la ubicació de les set estacions previstes. També es passava per zones més estables i amb menys edificis, les previsions eren d’iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 MEUR, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisió del tram entre Mandri i Zona Universitària, amb unes variacions similars al del tram anterior.

Inauguració parcial

El 18 d’abril del 2010 es produeix la segona inauguració de la L9/L10, obrint el ramal de la L10 des de l’estació de Gorg (Badalona) a Bon Pastor (Barcelona). El mateix 2010 es va ampliar amb dues estacions entre Bon Pastor i la Sagrera.

Retallades

L’any 2011, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i les retallades generalitzades al pressupost del govern català, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat (abans conselleria de Política Territorial i Obres Públiques) Lluís Recoder va anunciar que el departament es plantejava no construir algunes estacions momentàniament per retallar el pressupost i no paralitzar totalment les obres. Al març es va anunciar que l’estació de Motors no es construiria momentàniament perquè el barri no estava construït i les estacions de Muntanya i Manuel Girona del tram compartit amb la L9.

Revisió del finançament i priorització de trams

Al juny del 2011, el departament de Territorri i Sostenibilitat, anunciava que el ramal de la Zona Franca no entraria en servei fins al 2014, anteriorment previst pel 2012 (inicialment per al 2007). Als pressupostos del 2012 de la Generalitat de Catalunya es van reservar 54 milions d’euros per acabar els ramals de l’aeroport (L9) i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc, tram prioritari pel govern segons el director general del departament.

La tuneladora del ramal de la Zona Franca va reprendre els treballs al juliol del 2011 per poder entrar en servei l’any 2014, mentre que el viaducte estava finalitzat. A principis de gener del 2012 la Generalitat va puntualitzar que endarreria la posada en marxa del ramal de la Zona Franca (L10) sense afectar el ramal de l’Aeroport (L9), tot i que aquest segon necessita que el primer estigui finalitzat parcialment per poder accedir a les cotxeres de la Zona Franca.

Les previsions de nou no es van complir i fins el novembre de 2014 no es va posar en circulació el primer tren en proves pel tram de la línia 9 entre Zona Universitària i l’Aeroport de Barcelona. Com que aquest tram de la L9 està previst que es posi en funcionament el 2016, el ramal de la L10 de la Zona Franca s’obrirà com a ramal tècnic per arribar a les cotxeres, però la seva obertura comercial es podria endarrerir.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins gener 2015.






Línia 9 del metro de Barcelona

esquema L9

L9/L10, febrer 2016.

La Línia 9 o L9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que actualment té 9 estacions (L9N) en funcionament en un tram de 11,1 km en un ramal a Santa Coloma de Gramenet, el Bon Pastor i la Sagrera (Barcelona) i 15 estacions (L9S) en un segon tram de 19,6 km al ramal de l’aeroport. La part central del seu recorregut és compartida amb la línia 10. Conjuntament, quan finalitzi la seva construcció, amb 47,8 quilòmetres de longitud i soterrada en 43,71 km, serà la línia soterrada més llarga d’Europa, per davant de la línia 9 del metro de Moscou (41,5 km), la línia 12 del metro de Madrid (41 km) i la Northern Line del metro de Londres.

A més de donar servei a barris que no disposen de metro (Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca) les línies L9/10 uniran cinc municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. També uniran punts estratègics com centres logístics, zones d’equipaments i zones de serveis com l’Aeroport de Barcelona, la Zona Franca, la Fira, l’ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet, entre d’altres.

El 13 de desembre del 2009 es va posar en funcionament el primer servei entre Can Zam i Can Peixauet i el dia 18 d’abril del 2010 es va fer la inauguració del tram de la L10 entre Bon Pastor i Gorg a Badalona, conjuntament amb el perllongament de la L9 de Can Peixauet a Bon Pastor, i posteriorment es va ampliar amb dues estacions fins a la Sagrera. El 2016 es va posar en servei el ramal de l’aeroport.

Característiques generals

Les línies L9/L10 tenen una longitud en servei de 11,1 quilòmetres, 12 estacions, 18 trens en hora punta i l’any 2010 s’hi van realitzar un total de 4,7 milions de viatges, sent de les darreres línies per volum de viatges juntament amb la L11. Un cop finalitzada la construcció tindrà un total de 52 estacions, 20 de les quals enllaçaran amb algun altre mitjà de transport, i 47,8 quilòmetres de longitud.

Material rodant
Els trens que circulen a la línia 9 són els mateixos que a la línia 2, trens de la sèrie 9000 d’Alstom creats per aquesta línia de funcionament automàtic. Els trens utilitzen el sistema ATC-S de conducció automàtica sense conductor.

Tot i no disposar de conductors, a cada tren hi ha la presència d’un Tècnic d’Operació de Línies Automàtiques (TOLA) que té dues funcions: l’atenció al client i la recuperació de la conducció del tren en cas de fallida.

Municipis coberts
Els municipis coberts per la línia són: Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona transcorre per sis districtes: les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sarrià – Sant Gervasi i la Zona Franca al districte de Sants-Montjuïc.

Construcció

La construcció es fa mitjançant el mètode de construcció amb tuneladora, excepte algun tram en pantalla i els viaductes. Als trams realitzats amb tuneladora, el túnel es construeix amb tuneladores que utilitzen el mitjà de l’escut EPB (Earth Pressure Balance) i a mesura que s’avança en la perforació es realitza una dovella, fent un túnel de 11,70 metres de diàmetre, permetin la construcció de les estacions i les instal·lacions auxiliars dintre del mateix túnel. El traçat serà soterrat en la major part (43,71 km) i cada via i andana circula per un mateix túnel però a nivells diferents, una sobre l’altra.

Secció túnel i secció estacions zona andana.

La majoria d’estacions es troben entre 25 i 50 metres de profunditat per evitar problemes d’afecció a la superfície. Les estacions que es troben en parts del túnel profund han estat construïdes mitjançant pous circulars, a excepció de la Salut que és rectangular.

Constructivament el traçat està format per quatre trams i creuarà horitzontalment la ciutat de Barcelona. Els extrems del tram central (tram III) es divideixen en dos ramals: el de l’oest format pel tram I que finalitza a la Zona Franca i el tram II que passa per l’Hospitalet, el Prat i finalitza a l’aeroport del Prat. A l’est es troba la bifurcació del Besòs, on el tram IV un ramal va fins a Can Zam a Santa Coloma i l’altre ramal fins a Gorg a Badalona:

  • Tram I: Aeroport T1 – Parc Logístic (L9)
  • Tram II: Parc Logístic/Zona Franca | Zal – Zona Universitària (L9 i L10)
  • Tram III: Zona Universitària – la Sagrera (L9 i L10)
  • Tram IV: la Sagrera – Can Zam/Gorg (L9 i L10)

Estacions

Les estacions es troben en pous de 25 metres de diàmetre pels quals circulen ascensors que permeten l’accés i la sortida dels passatgers, adaptades per a PMR. El mètode permet situar les estacions en espais molt urbanitzats i permet fer les obres amb independència del túnel i avançar en zones on la galeria no està construïda.

Tot i que en el projecte de la línia 9 ja es definia el nom de les estacions, durant el període de construcció i de renovació dels projectes algunes estacions han canviat el seu nom i també s’ha afegit l’estació de Zona Franca | Zal (també anomenada Polígon Pratenc en el projecte constructiu). Un exemple és l’estació Campus Sud que al principi s’havia d’anomenar Avinguda de Xile com la de Trambaix i arran d’una campanya d’un programa d’esports de TV3, anomenat “Hat-trick Barça”, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha accedit a que sigui anomenada Camp Nou.

Disseny de les estacions
El disseny d’una quarantena d’estacions (el tram central no ha estat adjudicat) estan al càrrec de 14 dissenyadors prestigiosos per dotar a les estacions “d’una personalitat i caràcters propis”. Alguns dels professionals que han treballat en el disseny de les estacions són: Jordi Garcés, Sánchez-Piulachs, Alfons Soldevila, Toyo Ito o Oriol Bohigas, entre d’altres.

Servei comercial

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) és la propietaria de la infraestructura i el servei comercial és operat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), amb dos serveis comercials:

  • L9: 39 estacions (Aeroport T1 – Can Zam)
  • L10: 33 estacions (Zona Franca | Zal – Gorg)
  • Tram compartit: 20 estacions (Gornal – Bon Pastor)

L9Línia 9
Actualment la L9 circula entre Can Zam i la Sagrera, per una banda, i Zona Universitària i Aeroport T1, per l’altra. Quan estigui l’obra completa farà el recoregut entre Can Zam i Aeroport T1 (Terminal entre pistes o Terminal Sud al projecte constructiu). Compartirà tram amb la L2 des d’Aeroport T1 fins a Parc Logístic, i amb la L10 al tronc comú des de Gornal fins a Bon Pastor.

L10Línia 10
Els trams exclusius de la L10 seran el Zona Franca | Zal – Provençana, al sud, i el Llefià – Gorg, al nord. I compartirà tram amb la L9 des de Gornal a Bon Pastor. El tram de la Zona Franca serà l’únic tram en superfície, concretament per un viaducte.

Història

L9/L10

Cronologia

  • 1997: El projecte de la L9 apareix per primer cop al Pla Director d’Infraestructures (PDI).
  • 2002 – 25 d’abril: S’aprova el Pla Director d’Infraestructures que contempla la construcció de la L9.
  • 2003 – Setembre: Inici de les obres a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d’euros. Previsió d’inauguració parcialment (tram IV) el 2004 i totalment el 2007.
  • 2004: El pressupost ascendeix a 3.000 milions. Previsió d’inauguració parcialment (tram IV) el 2006.
  • 2005 – 24 de gener: Es fa públic l’estudi informatiu del perllongament de la Línia 2 des de Sant Antoni a Fira 2 – Pedrosa, un projecte que possibilitaria l’enllaç a dues estacions amb els dos ramals de la línia 9.
  • 2005 – 27 de gener: Esfondrament del Carmel que col·lapsa un túnel a les obres d’ampliació de la Línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, que s’empassa un garatge sencer i s’han de desallotjar més de 1000 persones, sense cap víctima, i enderrocar un altre edifici.
  • 2005 – abril: Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques advertia que la revisió de tots els túnels en construcció del metro de Barcelona després de l’esfondrament del Carmel comportaria “un endarreriment encara no computable” al conjunt de la Línia 9.
  • 2005 – abril: La Cambra de Comerç de Barcelona estimava que el primer tram s’estrenaria a finals del 2007 (tram IV) i la resta entre el 2012 i 2013.
  • 2005 – juliol: Comencen les obres a la Zona Franca.
  • 2005 – agost: Comencen les obres a l’alçada de l’Hospital de Sant Pau.
  • 2005 – setembre: La Generalitat aprovava la connexió del tram final de la L9 amb la prolongació de la L2, fent arribar la línia 2 des de l’estació de Fira 2 – Pedrosa fins a l’aeroport a través del túnel de la línia 9.
  • 2005 – setembre: La tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifurcació del Besòs des d’on seria desmuntada i extreta.
  • 2005 – novembre: Aturada de les obres a Sant Andreu pel perill de topar amb els fonaments d’uns habitatges del barri i que van obligar a iniciar estudis per determinar la millor solució. A finals de mes encara estava la tuneladora aturada.
  • 2005 – novembre: Joaquim Nadal afirmava que la LAV tindria una estació a l’aeroport del Prat, cosa que implicava canvis en el traçat de la L9. Així es va evitar passar per una zona densament poblada sobre terreny poc estable i la possibilitat de dotar d’un millor servei a l’aeroport, amb enllaços amb el tren convencional i d’alta velocitat. Les previsions de posada en funcionament es van traslladar pel tram IV el 2008 i el 2012 la resta.
  • 2005 – desembre: Hi havia una quinzena d’estacions en obres.
  • 2006:
    • Talls de trànsit durant sis mesos al polígon Mas Pedrosa per reforçar el terreny abans que la tuneladora excavés el túnel entre Fira 2 i l’aeroport del Prat.
    • Una tercera tuneladora comença l’excavació del túnel entre Fira 2 i Parc logístic, un dels més complicats pel terreny de sorres, graves i llims amb molta aigua.
    • GISA treu a concurs trenta-un estudis geològics del tram central per conèixer més informació i fins la finalització d’aquests, no començarien les obren en aquest tram.
    • A mitjans d’any hi ha vint-i-una estacions en construcció.
  • 2006 – març: Nou ensurt pel desplom, sobre una via de la Línia 1, de dues tornes pels treballs de demolició d’una part de l’antic vestíbul. Sense ferits.
  • 2006 – setembre: La Generalitat de Catalunya anuncia que atorga la prestació del servei del tram IV a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT). La gestió de les infraestructures a càrrec de l’ens de la mateixa Generalitat, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Per la seva banda l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) aportaria el material rodant necessari.
  • 2006 – finals d’any: Es concreta el traçat de la línia al Prat de Llobregat. Hi ha tres tuneladores treballant als ramals de l’aeroport, de Santa Coloma i a Sant Andreu.
  • 2007 – inicis d’any: només està en funcionament una de les tres tuneladores a Via Trajana.
  • 2007 – estiu: Tuneladora parada a Sant Andreu a l’espera d’informes sobre la consolidació del subsòl sota tres edificis del carrer Josep Soldevila. Al Prat s’inicia el muntatge de la tercera tuneladora i en aquest tram ja hi ha dues estacions, de sis, en construcció i el traçat s’ha variat per evitar passar pel centre. Encara no està definit el tram entre Lesseps i Zona Universitària perquè es fan prospeccions geològiques per determinar si hi havia un traçat tècnic més fiable i segur que el vigent.
  • 2007 – setembre: S’anuncia que els trams de Santa Coloma de Gramenet i Badalona a la Sagrera entraran en funcionament el 2010, el tram IV ja està perforat. Es preveu obrir la resta el 2012.
  • 2008: El pressupost de l’obra ascendeix fins als 6.500 milions d’euros i el DPTOP anuncia que constructores privades finançaran l’obra adjudicant-los la construcció, el manteniment i l’explotació de les estacions de dos trams, amb un import de 1.620 MEUR. A canvi d’aquest finançament, la Generalitat pagaria un cànon anual a les concessionàries, mentre que la propietat seria de la Generalitat i l’operador en seria Transports Metropolitans de Barcelona.
  • 2008 – febrer: una fuita d’aigua a les obres causa dos esvorancs (fins a tres metres de diàmetre i un de profunditat) al carrer K a la Zona Franca, que obliga a tallar el trànsit.
  • 2008 – març: es publica l’estudi informatiu modificat del túnel entre la Sagrera i Mandri, lleugerament afectat per augmentar la profunditat i la seguretat, no es canvia la ubicació de les set estacions.
  • 2008 – novembre: S’inicien les obres a Santa Rosa, la resta d’estacions de Santa Coloma estan pràcticament enllestides. A Badalona s’estan fent els acabats de les estacions i s’anuncia que algun d’aquests trams podria obrir a finals del 2009. Endarrerint de nou la posada en funcionament de la línia.
  • 2008 – desembre: S’ha construït la meitat dels túnels, s’han iniciat el 80% de les estacions, hi ha tres tuneladores: dos al pou de Mas Blau i una a la Sagrera.
  • 2009 – gener: S’acaben les obres entre Can Zam i Can Peixauet i comencen les obres (previsió de finalitzar-les a l’octubre).
  • 2009 – juny: Arriba una tuneladora a la terminal 1 de l’aeroport del Prat (previsió d’entrar en funcionament el 2012).
  • 2009 – novembre: licitació per 36 milions d’euros la instal·lació de les vies i la catenària del tram de l’aeroport fins l’Eixample Nord (8 estacions).
  • 2009 – 13 de desembre: Inauguració i posada en marxa del primer tram de cinc estacions a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, entre Can Zam i Can Peixauet, exceptuant Santa Rosa que no està finalitzada.
    • S’han construït 33,5 dels 47,8 quilòmetres que té el recorregut, i 45 de les 52 estacions estan en obres o ja s’han acabat.
  • 2009 – desembre: s’han perforat 31 dels 47,8 km i de les 52 estacions projectades, nou estaven completament acabades i unes 35 estaven en obres (65% de realització sobre el total).
  • 2010 – 18 d’abril: Inauguració i posada en funcionament de la línia 10 entre l’estació de Gorg i Bon Pastor amb el perllongament de la L9 entre el tram de les estacions de Can Peixauet i Bon Pastor, exceptuant Santa Rosa que no està finalitzada.
  • 2010 – 26 de juny: Obertura de les estacions d’Onze de Setembre i la Sagrera.
  • 2011 – juliol: La tuneladora del ramal de la Zona Franca reprèn els treballs i estan construïts 43 dels 50 km previstos (85% del total).
  • 2011 – finals d’any: Aturada de la tuneladora de la Zona Franca de nou.
  • 2012 – novembre: Es reprenen les obres al ramal de la Zona Franca.
  • 2014 – novembre: Circula el primer tren en proves pel tram de l’L9 a l’Aeroport de Barcelona.
  • 2016: obertura del ramal de l’aeroport, de la terminal 1 fins a Zona Universitària.

Previsions:

  • 2018: obertura del ramal de la Zona Franca.
  • Sense termini: tram central.

Antecedents

El projecte de la línia 9 no va aparèixer fins a finals de la dècada del 1990, el 1999 la Generalitat decidia construir aquesta línia, que enllaçaria els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat al llarg d’un túnel de 42 km i 46 estacions, túnel que seria el més llarg de Barcelona i creuaria la ciutat transversalment, gairebé en paral·lel a la ronda del Mig.

Anteriorment ja s’havia projectat una línia per unir Santa Coloma de Gramenet i la Zona Franca de Barcelona sense ramals i sense arribar a l’aeroport. El projecte anomenat línia VI estava inclòs al Pla de Metros de 1971 que posteriorment al Pla de Metros de 1974 variaria el traçat al Barcelonès nord per fer-la arribar a Montigalà (Badalona) en comptes de Santa Coloma.

Als plans posteriors s’abandonen els projectes d’ampliar la xarxa cap a la Zona Franca, l’any 1997 es crea l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), aglutinant diferents administracions responsables i s’inicia el planejament de forma més global integrant les línies de Renfe, FGC, TMB (FMB i Bus). El 1997 apareixia per primer cop el projecte de la línia 9, coincidint amb la creació de l’ATM, el Pla Director d’Infraestructures elaborat per l’ATM va ser aprovat el 2002, sent aquesta línia la inversió més important del PDI.

Inici d’obres i previsions inicials

Les obres van començar el setembre de 2003 a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d’euros. Es preveia que el tram IV, entre Can Zam, Gorg i la Sagrera (Sagrera-Meridiana en el projecte constructiu), entraria en funcionament el 2004 i la resta de la línia el 2007. El 2004 el pressupost ja pujava a 3.000 milions i l’entrada de funcionament del tram IV passava al 2006.

L’any 2004 s’havia iniciat les obres a la majoria d’estacions dels ramals de Santa Coloma i Badalona i a les estacions de Bon Pastor i Onze de Setembre, mentre que a la resta s’iniciaven treballs previs. Es va adjudicar al març el tram de l’aeroport i les obres a l’estació de la Sagrera (Sagrera-Meridiana al projecte constructiu). Mentrestant els ramals de l’aeroport i la Zona Franca no estaven del tot concretats, a l’espera de si trens d’alta velocitat farien parada al Prat de Llobregat.

La perforació dels túnels es feia amb tuneladores, n’hi havia dues tot i que una estava avariada i restava al barri de Bon Pastor aturada.

Contratemps en l’avançament de les obres

Una de les primeres dificultats que van aparèixer durant la construcció va ser l’adquisició dels combois, que feia endarrerir un any la previsió inicial de posada en funcionament del tram Badalona-Sagrera.

El 2005 s’iniciava amb una de les dues tuneladores encara avariada a Bon Pastor. L’avaria s’havia produït per la topada amb un terreny més granític i dur del que s’esperava i que en danyava els mecanismes de tall. Segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) a finals del mes de març podria reprendre les excavacions a la Sagrera. La tuneladora de Can Zam avançava a millor ritme tot i que també va topar amb una riera subterrània imprevista a Santa Coloma de Gramenet.

A mitjans d’abril la tuneladora que havia estat a Bon Pastor reprenia els treballs però una avaria en el transformador elèctric va provocar que estigués parada dues setmanes més. Durant els set mesos de parada, les constructores aprofitaven per avançar la col·locació de la llosa que dividia horitzontalment el túnel i sobre la qual es col·locaria una de les vies.

L’endarreriment acumulat feia impossible que la línia entre la Sagrera, Gorg i Can Zam s’obrís el 2006, tal com deien les últimes previsions. Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques advertia que la revisió de tots els túnels en construcció del metro de Barcelona després de l’esfondrament del Carmel comportaria “un endarreriment encara no computable” al conjunt de la línia 9.

La Cambra de Comerç de Barcelona estimava que el primer tram s’estrenaria a finals del 2007 i la resta entre el 2012 i 2013.

Al juliol van començar les obres a la Zona Franca i a l’agost a l’alçada de l’Hospital de Sant Pau. Al mes de setembre la tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifurcació del Besòs des d’on seria desmuntada i extreta. A Sant Andreu el mes de novembre hi va haver un nou ensurt i les obres es van aturar pel perill de topar amb els fonaments d’uns habitatges del barri i que van obligar a iniciar estudis per determinar la millor solució. A finals de mes encara estava la tuneladora aturada. A la vegada que es feien les perforacions es començaven les obres a les estacions. A finals del 2005 hi havia una quinzena d’estacions en obres.

L’efecte Carmel

Tot i que el mètode constructiu de tuneladora és el més segur per a excavar túnels en zona urbana, no està exempt de molèsties i ensurts, i després de l’esfondrament del Carmel durant la construcció de la perllongació de la línia 5 del metro de Barcelona cap a la Vall d’Hebron, va posar en alerta tant a veïns com a tècnics.

Arran de l’accident del Carmel el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar la modificació de diverses actuacions de construcció de la línia 9 “per motius tècnics, de viabilitat i seguretat” segons el conseller Joaquim Nadal. Les principals modificacions van ser construir una nova estació al carrer de Motors a la Zona Franca, habilitar una connexió directa amb el futur perllongament de la línia 2 a la Fira i construir un únic túnel en el tram entre les estacions de Onze de Setembre i la Sagrera. Aquests canvis suposaven una pujada de 400 milions d’euros al cost de l’obra (3.467 M d’euros en total). GISA va engegar 185 nous sondejos geològics per millorar el coneixement del traçat.

A l’abril del 2005 un total de 254 de denúncies havien arribat al DPTOP per part de veïns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona per les afectacions de les obres. Un portaveu del DPTOP assegurava que totes les denúncies s’havien analitzat i només 18 es van reconèixer com a relacionades amb les obres. A finals del 2005 el consell municipal del districte de Sarrià – Sant Gervasi es va comprometre a constituir una comissió de seguiment de les obres al districte per la tranquil·litat dels veïns.

Concreció de la connexió amb l’aeroport

A mitjans del 2005 estava en estudi si s’introduïa una variant al Prat de Llobregat per connectar amb la futura estació urbana de la línia d’alta velocitat (LAV). Al novembre Joaquim Nadal afirmava que la LAV tindria una estació a l’aeroport del Prat amb una connexió amb la nova terminal que també permetria l’entrada de regionals i de rodalia, cosa que implicava canvis en el traçat de la L9. Així es va evitar passar per una zona densament poblada sobre terreny poc estable i la possibilitat de dotar d’un millor servei a l’aeroport, amb enllaços amb el tren convencional i d’alta velocitat.

Les previsions de posada en funcionament es van traslladar per al 2008 el tram IV i al 2012 la resta.

La línia 2

A inicis del 2005 el Govern feia públic l’estudi informatiu del perllongament de la línia 2 des de Sant Antoni a Fira 2 – Pedrosa, un projecte que possibilitaria l’intercanvi amb els dos ramals de la línia 9 i connectaria amb punts de referència com fonts de Montjuïc, l’MNAC, INEFC i amb la Fira de Barcelona, tant el recinte de Montjuïc (fira 1) com el de Granvia (fira 2).

Al setembre la Generalitat aprovava la connexió del tram final de la L9 amb la prolongació de la L2, fent arribar la línia 2 des de l’estació de Fira 2 – Pedrosa fins a l’aeroport a través del túnel de la línia 9.

Inici d’obres a l’aeroport

A principis del 2006 es van realitzar talls de trànsit durant sis mesos al polígon Mas Pedrosa per reforçar el terreny abans que la tuneladora excavés el túnel entre Fira 2 i l’aeroport del Prat. Es va injectar ciment i aigua a pressió per aconseguir un terreny més sòlid per assegurar la cohesió i la impermeabilitat de la zona pròxima a la perforació.

A mitjans d’any la tercera tuneladora de la línia començava l’excavació del túnel entre Fira 2 i Parc logístic, aquest tram era un dels més delicats, ja que és un terreny de sorres, graves, i llims amb molta aigua. Aquest tram és de túnel convencional de 9,5 metres de diàmetre amb dues vies paral·leles i per no contaminar l’aqüifer del Delta del Llobregat no es faria a més de 15 metres de profunditat. El tram Gornal-Fira es faria la galeria mitjançant pantalles.

GISA va treure a concurs trenta-un estudis geològics del tram central per conèixer més informació i fins que aquests no estiguessin acabats no començarien les obren en aquest tram.

Intercanviador de la Sagrera

A mitjans de l’any 2006 estaven en construcció vint-i-una estacions de les cinquanta-una previstes en aquella època. Les obres de l’estació de la Sagrera s’havien començat l’any 2004 i estava previst finalitzar-la per l’any 2008, quan s’havia de posar en funcionament el tram IV de la L9. A començament d’any es van construir les noves andanes i passadissos que havien de comunicar la L1 amb la L5 i L9.

Al març hi hagué un ensurt quan es va desplomar sobre una via de la línia 1 dues tornes de runa dels treballs de demolició d’una part de l’antic vestíbul, per sort no hi va haver ferits.

EMT explotarà el tram entre Can Zam i Gorg

Al setembre de 2006 la Generalitat de Catalunya anuncia que atorgava la prestació del servei del tram IV a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT). L’acord s’emmarcava en la Llei ferroviària de Catalunya que havia liberalitzat el transport de passatgers i mercaderies per ferrocarril, però que també preveia excloure de la lliure competència línies considerades un servei públic per raons d’interconnexió territorial, i aquesta era la qualificació que s’atorgava als 11 km dels dos ramals del tram IV.

L’acord separa la prestació directa del servei de transport de viatgers de la gestió de les infraestructures a càrrec de l’ens de la mateixa Generalitat, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat). Per la seva banda l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) aportaria el material rodant necessari.

Concreció del tram del Prat

A principis del 2006 s’iniciaven els treballs al ramal de l’aeroport, entre els quals hi havia el d’aconseguir un terreny més sòlid a l’aeroport del Prat, situat al Delta del Llobregat. A finals de l’any 2006 s’havia concretat el traçat de la línia al pas pel Prat de Llobregat, sortia a informació pública el tram que passava per l’Aeroport de Barcelona i mentrestant hi havia tres tuneladores treballant als ramals de l’aeroport, de Santa Coloma i a Sant Andreu. L’any 2007 la previsió era de construir 51 estacions al llarg de 46,6 km.

A inicis de l’any 2007 només hi havia una de les tuneladores funcionant, concretament en un petit ramal d’enllaç entre la línia 9 i la línia 4 per Via Trajana. La de Sant Andreu es parava a l’estiu a l’espera de la resolució dels informes sobre la consolidació del subsòl sota tres edificis del carrer Josep Soldevila. Al tram del Prat de Llobregat es va iniciar el muntatge de la tercera tuneladora i passat l’estiu començava la perforació, en aquest tram estava previst un total de sis estacions, dues ja en construcció, i el traçat s’havia variat per evitar passar pel centre.

Al mes de setembre, Joaquim Nadal anunciava que els trams des de Santa Coloma de Gramenet i Badalona a la Sagrera (llavors Sagrera-Meridiana) entrarien en funcionament el 2010. El Tram IV ja estava totalment perforat i s’hi col·locava la llosa intermèdia que separa el túnel en dos nivells.

Es van preveure la compra de dues tuneladores més, una de 9,4 metres de diàmetre per sumar-se al tram de l’aeroport, concretament en el tram Mas Blau – Aeroport, i una altra de 12 metres de diàmetre per al tram des del pou de Bifurcació fins a Zona Universitària. El tram en cel obert a la Zona Franca s’estava executant en viaducte al llarg del carrer A, i el tram soterrat fins a Gornal.

Tram incert

El tram entre Lesseps i Zona Universitària a mitjans d’any 2007 encara no estava definit i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques continuava fent prospeccions geològiques en aquest tram per determinar si hi havia un traçat tècnic més fiable i segur que el vigent. El tram entre la Sagrera i Lesseps ja estava assegurat.

El mes de setembre les prospeccions ja estaven quasi acabades i l’estudi definitiu estaria enllestit a finals d’any. Les previsions aleshores eren d’obrir tota la línia per al 2012, després de les obertures del 2010.

Seguretat de les obres

Al febrer del 2008 una fuita d’aigua a les obres a la Zona Franca va causar dos esvorancs al carrer K. Els esvorancs, un fins a tres metres de diàmetre i un de profunditat, van obligar a tallar el trànsit. Es va haver d’injectar formigó a les juntes mal segellades, que havien permès la filtració de l’aigua. Pocs dies més tard es va seguir amb les obres.

Al març es va publicar l’estudi informatiu modificat del túnel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams més endarrerits. L’estudi variava lleugerament el túnel, augmentant la profunditat, i per tant la seguretat, però sense canviar la ubicació de les set estacions previstes. També es passava per zones més estables i amb menys edificis, les previsions eren d’iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 MEUR, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisió del tram entre Mandri i Zona Universitària, amb unes variacions similars al del tram anterior.

Al Prat de Llobregat, a l’abril, les obres havien provocat un moviment de terres al carrer Llobregat, que també va obligar a tallar el trànsit, però en aquest cas unes poques hores, i la tuneladora va poder seguir treballant.

Estacions: canvis en noms i ubicacions

El mes d’octubre el Futbol Club Barcelona i altres entitats, entre elles el programa Hat trick Barça de TV3, van demanar que l’estació Campus Sud fos reanomenada Camp Nou. Més tard la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una petició de CiU per instar l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM Àrea de Barcelona) el canvi de nom. Alguna associació de veïns van demanar que el nom fos el d’Avinguda de Xile, com la parada del Trambaix.

També a l’octubre el DPTOP va comunicar que l’estació de Muntanya s’ubicaria als jardins de Menéndez i Pelayo, a la Travessera de Dalt, minimitzant l’afectació al jardí de les monges de Sant Josep de la Muntanya. Tot i que el canvi havia estat demanat per les monges, van seguir en desacord i alguns veïns van dir que es trobaria massa a prop de l’estació següent, Lesseps.

Finançament: Entrada de capital privat

Per finançar l’elevat cost de l’obra, que s’havia disparat dels 1.947 als 6.500 milions d’euros l’any 2008, el DPTOP va anunciar que per fer front al cost i guanyar liquiditat, la Generalitat de Catalunya demanaria a constructores privades que financessis part de les obres adjudicant-los la construcció, el manteniment i l’explotació de les estacions de dos trams, amb un import de 1.620 MEUR. A canvi d’aquest finançament, la Generalitat pagaria un cànon anual a les concessionàries, mentre que la propietat seria de la Generalitat i l’operador en seria Transports Metropolitans de Barcelona.

L’any 2011 el pressupost ascendia a 6.927 milions d’euros i s’ha de sumar 9.692 milions pel pagament del cànon a les entitats privades concessionàries entre 2009 i 2044, un total de 16.619 milions d’euros, augmentat per set el pressupost inicial de l’obra.

Nous impulsos a les obres

A finals de l’any 2008 ja s’havien fet la meitat dels túnels i el 80% de les estacions s’havien començat. Hi havia tres tuneladores excavant, dues al pou de Mas Blau, una cap a l’aeroport i l’altra cap a l’Hospitalet de Llobregat, i una tercera a la Sagrera (abans Sagrera-Meridiana) en direcció Gràcia. Més tard s’hi havia d’afegir una a la Zona Franca cap al Gornal i una nova a l’Hospitalet, al pou de la bifurcació, cap a Zona Universitària.

Les obres del tram de Santa Coloma de Gramenet entre Can Zam i Can Peixauet s’havien acabat el gener de 2009 i van començar les proves que en un inici durarien fins a l’octubre, amb una previsió d’obrir el tram de Badalona a l’hivern i fins a la Sagrera a la primavera.

A mitjans de juny es van intensificar les prospeccions geològiques al tram central per determinar si podia haver un traçat més fiable. Entre Lesseps i la Sagrera es podia assegurar que era l’adequat. També al juny va arribar una de les tuneladores a la terminal 1 de l’aeroport del Prat, amb una previsió de posada en funcionament pel 2012.

Al novembre el Govern va posar en licitació per 36 milions d’euros la instal·lació de les vies i la catenària entre l’aeroport i l’Eixample Nord, ja perforat i que inclou vuit estacions.

Inauguracions parcials

La posada en servei de la línia s’està realitzant en diverses fases. Des del 2009 al 2011 s’ha inaugurat el Tram IV a excepció de l’estació de Sagrera | TAV. S’ha inaugurat per trams, primer el ramal de la L9, posteriorment el ramal de la L10, estacions comunes als dos serveis i la més recent l’estació de Santa Rosa (L9).

El 13 de desembre del 2009 es va produir la primera inauguració amb la posada en funcionament del ramal de la L9, íntegrament a la ciutat de Santa Coloma, entre Can Zam i Can Peixauet, a excepció de Santa Rosa que no estava finalitzada perquè es va iniciar la seva construcció l’any 2008. La inauguració es va produir mitjançant una festa popular a la qual van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, i els alcaldes de Barcelona i Santa Coloma, Jordi Hereu i Núria Parlon.

El 18 d’abril del 2010 es va realitzar la segona inauguració. En aquest cas del ramal de la L10 des de l’estació de Gorg (Badalona) a Bon Pastor (Barcelona), perllongant també la L9 des de Can Peixauet a Bon Pastor on enllacen els dos serveis, L9 i L10. A l’acte inaugural hi van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, com també el president del Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB) i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. El mateix 2010 es va ampliar amb dues estacions entre Bon Pastor i la Sagrera. El 19 de setembre de 2011 s’inaugura l’estació de Santa Rosa, entre Can Peixauet i Fondo. Les obres d’aquesta estació no van seguir el mateix curs que la resta de les de Santa Coloma perquè va estar precís reallotjar les famílies afectades per a l’alliberament de sòl i la creació del pou que comunica el vestíbul d’accés amb les andanes.

Retallades

L’any 2011, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i les retallades generalitzades al pressupost del govern català, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat (abans conselleria de Política Territorial i Obres Públiques) Lluís Recoder va anunciar que el departament es plantejava no construir algunes estacions momentàniament per retallar el pressupost i no paralitzar totalment les obres. Al març es va anunciar que les estacions escollides per a alentir la seva construcció eren Muntanya, Manuel Girona, Motors, Eixample Nord i Ciutat Aeroportuària. En el cas de Motors i Eixample Nord perquè els barris on s’han d’ubicar encara no estan construïts. Posteriorment la Generalitat va decidir que les estacions del tram central de Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Sanllehy i Maragall es reurbanitzarien les zones públiques afectades per les obres per recuperar els espais a la població mentre les obres estan paralitzades.

Revisió del finançament i priorització de trams

Al tram central les dues tuneladores estan aturades i no s’hi fan treballs a l’espera de revisar el model del finançament de peatge a l’ombra. Al juny del 2011, el departament de Territori i Sostenibilitat, anunciava que els ramals de l’aeroport i la Zona Franca no entrarien en servei fins al 2014, anteriorment previstos pel 2012 (inicialment per al 2007). Als pressupostos del 2012 de la Generalitat de Catalunya es van reservar 54 milions d’euros per acabar els ramals de l’aeroport i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc, tram prioritari pel govern segons el director general del departament.

La tuneladora del ramal de la Zona Franca va reprendre els treballs al juliol del 2011 per poder entrar en servei l’any 2014, en aquell moment estaven construïts 43 dels 50 km previstos (85% del total) i estaven finalitzats tres ramals (dos d’ells oberts) quedant pendent el ramal de la Zona Franca, del qual el viaducte està finalitzat, i el tram central.

A principis de gener del 2012 la Generalitat va puntualitzar que endarreria la posada en marxa del ramal de la Zona Franca (L10) sense afectar el ramal de l’Aeroport, tot i que aquest segon necessita que el primer estigui finalitzat parcialment per poder accedir a les cotxeres de la Zona Franca. Al novembre de 2012 es va posar en marxa la tuneladora a la Zona Franca que portava des de finals del 2011 aturada. La perforació d’aquest tram de 800 metres fins a la bifurcació amb el ramal de l’Aeroport és imprescindible perquè el metro arribi a l’aeroport el 2014, mentre s’utilitza el ramal de la Zona Franca com a túnel de servei per arribar a les cotxeres i subministrar electricitat a la línia.

Tram Zona Universitària – Aeroport T1

Al novembre de 2014, es va posar en circulació el primer tren en proves pel tram de la línia 9 entre Zona Universitària i l’Aeroport de Barcelona. Aquest tram de 20 quilòmetres i 15 estacions es va posar en funcionament el 2016, juntament amb el ramal de la Zona Franca com a ramal tècnic per arribar a les cotxeres, però la seva obertura comercial es retrassa.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins gener 2015.






Línia 8 del metro de Barcelona

esquema L7

La Línia 8 del metro de Barcelona és un servei de ferrocarril metropolità que forma part de la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (hereva dels Ferrocarrils Catalans), compartint infraestructura amb cinc serveis més. Camins de Ferro del Nord-est d’Espanya (NEE) va construir i inaugurar el ferrocarril l’any 1912.

El traçat de la línia, que uneix Barcelona – Pl. Espanya i Molí Nou | Ciutat Cooperativa, és de doble via soterrada en el 73% del recorregut i doble via en superfície la resta del traçat.

El 2007 es va inaugurar una nova estació entre Ildefons Cerdà i Gornal anomenada Europa | Fira, sota la Plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat i està programada una nova estació anomenada Cornellà Salines entre Cornellà-Riera i Sant Boi, entre altres ampliacions.

Característiques generals

La línia 8 és una línia operada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que forma part del conglomerat de serveis del “Metro del Baix Llobregat” i Línia Llobregat-Anoia. El temps de viatge entre les dues estacions terminals és de 21 minuts. L’ample de la línia és de via estreta o ample mètric (1.000 mm) i la línia es controla des del Centre d’Operacions de Rubí.

Tradicionalment les línies urbanes de FGC (L6, L7 i L8) no s’han considerat part del metro de Barcelona fins a la integració tarifària l’any 2001 de tota la xarxa de transports de la primera corona de l’àrea metropolitana de Barcelona, el canvi de nomenclatura l’any 2003 de U6, U7 i S3 a L6, L7 i L8 (U d’urbà per L de línia) i l’augment de la freqüència de pas.

Actualment circulen trens de les sèries 211 i 213, tenen una capacitat d’entre 354 i 450 passatges i circulen a una velocitat màxima de 90 quilòmetres per hora.

La línia 8 té una longitud d’11,8 quilòmetres, nou estacions i en el global de la línia Llobregat-Anoia a la zona 1 de l’ATM l’any 2010 es van realitzar un total de 14’2 milions de viatges, segons l’Autoritat del Transport Metropolità.

El servei té una freqüència de pas d’entre 5’30” i 7’30” depenent del tram i l’hora. El 14 d’abril de 2007 es va iniciar el servei de metro nocturn els dissabtes a la nit i a la revetlla de festius, però a partir del 7 de gener de 2012 es va deixar d’oferir aquest servei a les línies metropolitanes de FGC per racionalitzar despeses.

Municipis coberts
Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. A la ciutat de Barcelona transcorre pel districte de Sants-Montjuïc.

Estacions

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Magòria i Molí Nou que tenen andanes centrals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda.

Hi ha dues estacions amb enllaç a línies del metro de Barcelona de FMB (TMB), una amb Rodalies de Catalunya i totes tenen correspondència amb altres línies de serveis suburbans i de rodalia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Història

La línia 8 forma part de l’actual línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que està formada per la xarxa de l’antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s’havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d’aquesta xarxa: Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Català i Camins de Ferro del Nord-est d’Espanya. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.

En concret, el tram al qual forma part la línia 8 va ser construït com a Ferrocarril de Barcelona a Martorell per part de Camins de Ferro del Nord-est d’Espanya (NEE).

Cronologia

  • 1884: S’aprova el projecte de Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat (FTBLL) de Crédito Marítimo per construir una línia de Barcelona a Vallirana amb tres ramals, de Cornellà a Sant Feliu, de Sant Boi al Prat i de Sant Vicenç dels Horts a Sant Andreu de la Barca.
  • 1906: Els problemes de la societat per la construcció del ferrocarril acaben amb la venda de la concessió a Ferran Gillis i Sadoul, que actuava en nom de Union des Tramways.
  • 1907: Es constitueix a Brussel·les la societat Chemin de Fer du Nord-est de l’Espagne (NEE o “Camins de Ferro del Nord-est d’Espanya”).
  • 1908: Es fa la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE.
  • 1912: S’inaugura el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.
  • 1919: La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans es fa càrrec de l’explotació de la línia pels problemes financers de NEE. CGFC finalment adquireix NEE.
  • 1977: Els Ferrocarrils Catalans tanquen per la situació deficitària de la companyia. L’estat se’n fa càrrec a través de Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE).
  • 1978: El Govern d’Espanya transfereix el ferrocarril a la Generalitat de Catalunya.
  • 1979: Es constitueix Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per gestionar la línia.
  • Dècada de 1990: FGC desdobla la línia i efectua altres millores.
  • 2007: El 20 d’octubre obres en la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona desplacen un mur d’un túnel a l’alçada de l’estació del Gornal, que provoca un caos ferroviari a l’àrea metropolitana de Barcelona i el tancament parcial d’aquesta línia durant quatre mesos.
  • 2008: S’augmenten les freqüències dels trens.

Antecedents

El Baix Llobregat durant la segona meitat del segle XIX va tenir un fort desenvolupament econòmic i demogràfic i es va fer palesa la necessitat de construir un sistema de transports que unís el Baix Llobregat amb Barcelona. El 1880 ja existien les línies de Barcelona-Vilanova i Barcelona-Vilafranca-Tarragona però no donaven cobertura a bona part de la comarca, sobretot les del marge dret del riu.

Diversos propietaris i industrials van crear la societat Crédito Marítimo que va realitzar el projecte Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat (FTBLL) i el 1882 va sol·licitar la concessió i el 1884 fou aprovat el projecte per Reial Ordre. Aquest projecte pretenia construir una línia de Barcelona a Vallirana amb tres ramals, de Cornellà a Sant Feliu, de Sant Boi al Prat i de Sant Vicenç dels Horts a Sant Andreu de la Barca.

Més tard es va modificar el nom de la societat per anomenar-se Ferrocarriles Económicos del Bajo Llobregat. Les obres no es van finalitzar segons els terminis prescrits, que va sol·licitar diverses pròrrogues, però a inicis del segle XX els problemes de la societat van acabar amb la venda de la concessió el 1906 a Ferran Gillis i Sadoul. El 1907 es va constituir a Brussel·les la societat Chemin de Fer du Nord-Est de l’Espagne (NEE) que després va fundar la Union des Tramways. Aquesta última va rebre la concessió dels Ferrocarriles-Tranvías del Bajo Llobregat, ja que Gillis havia actuat en nom de la Union des Tramways.

Ferrocarril de Barcelona a Martorell

El 1908 es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d’Espanya (NEE), que havia canviat del francès al castellà el seu nom (Camino de Hierro del Nordeste de España), la concessió d’un ferrocarril de Martorell a Sant Vicenç de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies més tard s’autoritzava la transferència de la concessió del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companyia va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcció del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A finals del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada “Barcelona–Manresa amb ramal a Vallirana”. Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Magòria i Martorell-Enllaç.

Fusió

El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidació del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Americano. L’esclat de la Primera Guerra Mundial també va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a Bèlgica. Donats els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constitució de Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) el 1919, va portar que aquesta assumís l’explotació de la línia i l’inici de la fusió. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessió del ferrocarril a CGFC amb la dissolució final de NEE.

Clausura i transferència a FEVE

Les companyies FSB i FCC a partir de la dècada de 1970 van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l’augment de les despeses d’explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l’Ajuntament de Barcelona va denegar la petició.

Durant l’any 1977 els comités d’empresa de FSB i FCC van organitzar vagues perquè el seu salari fos similar als treballadors d’altres empreses de transports, l’empresa tot i augmentar preus havia tingut pèrdues i ja no es veia viabilitat a la continuació de la prestació del servei. El Ministeri d’Obres Públiques del Govern d’Espanya va plantejar la possibilitat de traspassar el servei a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE), però els treballadors no estaven d’acord i plantejaven la creació d’un consorci.

El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny. El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d’Obres Públiques del Govern d’Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d’explotació d’aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algún moment van determinar la paralització de l’explotació. Posteriorment el Govern d’Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978. Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d’Obres Públiques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.

Creació de FGC i millores

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils Catalans a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià.

A la Generalitat li van ser traspassades l’any 1978 les línies dels Ferrocarrils Catalans (Línia Llobregat-Anoia) i Ferrocarrils de Catalunya i Sarrià (Línia Barcelona-Vallès), amb un estat deficient que obligava a elaborar un pla de millora.

La companyia impulsà una gran modernització de la línia. Es va soterrar la línia a l’Hospitalet i Cornellà. A la dècada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finançar infraestructures de transport i els FGC va constituir l’anomenat “Metro del Baix Llobregat”, establint freqüències més elevades. Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal·lació d’electrificació als trams que no se’n disposava i millora del manteniment de la infraestructura. Els serveis es van numerar, començant a utilitzar per a la línia 8 el color rosa i la identificació “S3” (“S” de suburbà). L’any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la línia 11 del FMB, la S3 es reanomena al nom actual, L8 (“L” de línia).

L’any 2005 FGC va iniciar les obres de l’intercanviador d’Amadeu Torner, en la qual enllaçaria amb la línia L9. L’any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freqüències fins a l’any 2007 eren d’uns set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el “Metro del Baix Llobregat” es van passar a freqüències de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat. Incrementant colateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la Línia Llobregat-Anoia.

Caos ferroviari

La posada en funcionament de les noves freqüències de la línia es van ajornar a causa de les obres de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona que el 20 d’octubre de 2007 van desplaçar un mur del túnel de la Línia Llobregat-Anoia a l’alçada de l’estació del Gornal, que va provocar un caos ferroviari a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les obres de la LAV Madrid-Barcelona que duia a terme el Ministeri de Foment van provocar cinc esvorancs el mes d’octubre en dues setmanes, provocant el tall de les línies de Rodalia de Barcelona de Renfe Operadora i la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El darrer esvoranc que va provocar el desplaçament del mur del túnel de FGC va ser el més greu de tots, entre les parades d’Europa | Fira i Av. Carrilet. L’operatiu d’emergència es va compondre de 200 autobusos i la gratuïtat dels serveis afectats.

El servei de la línia no es va restablir fins a finals de febrer del 2008, quatre mesos després del tall ferroviari. Aquest és un dels motius que tot i la pujada d’usuaris any rere any, l’any 2007 aquest increment fos inferior.

Futures ampliacions

L’any 1997 es va crear l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), aglutinant diferents administracions responsables i s’inicia el planejament de forma més global integrant les línies de Renfe, FGC, TMB (FMB i Bus). L’any 2002 l’ATM va aprovar el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010[48] que incloïa el perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre Barcelona – Pl. Espanya i la Plaça Gal·la Placídia amb l’objectiu de “facilitar l’accés dels usuaris de la línia Llobregat-Anoia al centre de la ciutat de Barcelona, així com incrementar la cobertura territorial de l’Esquerra de l’Eixample” i “connectar amb les línies de Balmes i del Vallès”.

El 2005 es va iniciar els estudis del perllongament de la Línia Llobregat-Anoia. Al 2014 la Generalitat va publicar l’estudi informatiu del perllongament de la línia Llobregat-Anoia d’FGC entre Plaça Espanya i Gràcia amb una longitud de 4,1 quilòmetres, dos túnels independents de 6,7 metres de diàmetre construïts amb tuneladora. L’ampliació seria de tres estacions:

  • Hospital Clínic -en comptes d’Entença (PDI 2001-2010). Correspondència amb L5.
  • Francesc Macià. Correspondència amb Trambesòs.
  • Gràcia. Correspondència amb la Línia Barcelona-Vallès.

El segon perllongament proposat direcció Besòs i després cap a Horta i el Vallès seria inclòs com a perllongament de la Línia Barcelona-Vallès des de Plaça Catalunya. Inicialment el Pacte nacional per a les infraestructures i al Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 recullien l’ampliació de deu estacions des de Gràcia L8 cap a Parc del Besòs, amb una longitud total de 10,9 km, enllaçant amb:

  • Entença (L5; en l’últim projecte es canvia per Hospital Clínic)
  • Francesc Macià (Trambaix)
  • Gràcia (FGC)
  • Joanic (L4)
  • Sagrada Família (L2 i L5)
  • Glòries (L1 i Trambesòs)
  • Pere IV (Trambesòs)
  • Besòs Mar (L4)
  • Parc del Besòs (Trambesòs)

Al PDI 2009-2018 també es recullia també una nova línia Poblenou-UAB, que podria ser de caràcter independent, o segons recomanava aquell PDI ser un segon perllongament de la línia 8, connectant la línia Llobregat-Anoia i la línia Barcelona-Vallès. Aquesta línia tindria 14,4 km de longitud i 8 estacions, enllaçant amb Bac de Roda (L2), la Sagrera (L1, L4, L5, L9 i R3 i R4 de Rodalies), Maragall (L4 i L5), Mundet (L3), Cerdanyola Universitat (R7 i R8 de Rodalies), UAB (FGC).

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins gener 2015.






Línia 5 del metro de Barcelona

La Línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. La línia es va inaugurar el 21 de juliol de 1959 com a línia II i actualment uneix les estacions de Cornellà Centre i Vall d’Hebron.

Característiques generals

La línia 5 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El traçat de la línia és de doble via soterrada, excepte un petit tram al voltant de l’estació i cotxeres de Can Boixeres. Els tallers i les cotxeres es troben a Can Boixeres, Vilapicina i Vall d’Hebron.

Actualment hi circulen trens de la sèrie 5000, que van començar a ser introduïts l’any 2006 fins a substituir totalment els de la sèrie 1000 l’any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 300 i 600.

La línia 5 té una longitud de 18,9 quilòmetres, 26 estacions, 30 trens en hora punta i l’any 2010 s’hi van realitzar un total de 85,4 milions de viatges, de manera que és la tercera línia per volum de viatges després de la L1 i L3.

Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. A la ciutat de Barcelona transcorre per sis districtes: Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Estacions

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Maragall, Horta, el Coll | la Teixonera i Vall d’Hebron que tenen andana central, a més de la Sagrera que inicialment tenia tres andanes, dues de laterals i una central. Les noves estacions de la línia 5 són de les més profundes de la xarxa, a uns 40 metres de profunditat el Carmel i Vall d’Hebron, mentre que el Coll | la Teixonera és l’estació més profunda del metro de Barcelona, a 74 metres.

Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Cornellà Centre (Cornellà), Can Boixeres (Buxeras), Can Vidalet (Maladeta), Collblanc (San Ramón), Plaça de Sants (Sants), Sants-Estació (Roma-RENFE), Verdaguer (General Mola), Sant Pau | Dos de Maig (Dos de Mayo) i Congrés (Viviendas del Congreso). La nova estació en construcció Ernest Lluch havia d’anomenar-se inicialment Sant Ramon.

La majoria d’estacions, el 80% d’elles (21 de 26), estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, excepte Collblanc, Plaça de Sants, Verdaguer, Maragall i Virrei Amat. Hi ha un total de nou estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia, FGC, trens de rodalia i regionals i autobusos de mitja i llarga distància.

Història

L’actual línia 5 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys unint dues línies, la línia II i la línia V del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB). La línia II es va projectar a la dècada de 1950, en un context de postguerra i de municipalització de les companyies ferroviàries urbanes (FMB i GMB) i la línia V es va planificar durant la dècada de 1960, sent modificada diverses vegades en els diferents Plans de Metros.

Esquema de la línia 5 del metro de Barcelona

Cronologia

  • 1955: S’inicien les obres del ferrocarril Sagrera-Horta, línia II.
  • 1959: S’inaugura la línia II entre la Sagrera i Vilapicina.
  • 1961: Comencen a circular trens amb un sistema de conducció automàtica.
  • 1967: S’amplia amb una estació fins a Horta.
  • 1969: S’inaugura el primer tram de la línia V de Sant Ramon (ara Collblanc) a Diagonal – Passeig de Gràcia (ara Diagonal).
  • 1970: La línia V s’amplia de Diagonal fins a la Sagrera i s’hi incorpora el tram de la línia II a la línia V. Una solució provisional fins que es van reprendre les obres de la línia II.
  • 1973: La Línia V arriba a Pubilla Cases.
  • 1976: S’obre el perllongament a Sant Ildefons.
  • 1982: Canvi de la numeració romana a aràbiga i del nom d’algunes estacions.
  • 1983: La línia 5 arriba a Cornellà.
  • 2003: Es canvia el nom de Cornellà a Cornellà Centre.
  • 2005: Esfondrament del Carmel durant les obres d’ampliació a Vall d’Hebron; no hi ha víctimes.
  • 2007: El març es reprenen els treballs, dos anys després de l’esfondrament, al voltant de les cotxeres de Sant Genís (L3), on s’hi situaria la nova cua de maniobres.
  • 2010: El divendres 30 de juliol s’amplia el recorregut de la línia d’Horta a Vall d’Hebron, incorporant-hi tres noves estacions: El Carmel, el Coll | la Teixonera i Vall d’Hebron, que enllaça amb la línia 3.

Projecte inicial: Línia II

El tram entre la Sagrera i Horta va ser projectat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona a la dècada de 1950 com a part de la línia II, que havia d’unir els barris d’Horta i de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar amb el centre de la ciutat, arribant a Paral·lel.

L’any 1955 es van iniciar les obres i el 1959 entrava en servei el tram la Sagrera i Vilapicina. El 1967 es perllongava amb una estació arribant a Horta.

Línia_II

Projecte original de la línia II (en lila) entre Paral·lel i Horta, segons Pla de Metros 1966 i Teixonera, segons Pla de Metros 1971.

Pionera en l’automatització

En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van començar a circular trens amb un sistema de conducció automàtica, que ja s’havia provat el mes de gener de l’any 1960. Els trens funcionaven automàticament mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicació mundial d’un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de ferrocarril metropolità. El 1972, però, es va començar a utilitzar un altre sistema.

En altres xarxes s’havien dut a terme experiències similars en ramals de curta longitud i amb un sol cotxe en circulació, com a Nova York i París. Aquest sistema es va utilitzar durant set anys fins que les línies II i V es van integrar.

Transversal Alt: Línia V

El Transversal Alt o línia Sagrera – Sants – Sant Ramon es va inaugurar el 3 de novembre de 1969 entre Collblanc (llavors Sant Ramon) i Diagonal amb la previsió que arribés posteriorment fins a la Sagrera on enllaçaria amb la línia I (L1) i la línia II (actual L5) del FMB. A Sants es va construir l’estació amb previsió de fer un enllaç amb la nova estació de ferrocarril de Barcelona-Sants prevista al Pla d’Enllaços Ferroviaris.

El 26 de juny de 1970 es van inaugurar la resta d’estacions del projecte inicial entre Verdaguer (llavors General Mola) i Camp de l’Arpa, arribant fins a la Sagrera.

Projecte del Transversal Alt (en lila) entre Sants i Horta, segons el Pla d’Urgència de 1963.

Línia V/II: Línia 5

Annexió de la línia II

El mateix dia que s’inauguraven Verdaguer, Sagrada Família, Dos de Maig i Camp de l’Arpa es feia efectiva l’annexió de la línia II a la línia V, unint Collblanc (llavors Sant Ramon) amb Horta. La mesura havia de ser provisional mentre no es construïa el tram entre Paral·lel (llavors anomenada Poble Sec) i Sagrada Família de la línia II.

L’annexió de la línia II es va produir per connectar la zona nord amb el centre de Barcelona a través de la línia V; mentrestant el 1968 s’adjudicaven les obres del túnel Paral·lel – Sagrada Família i un any més tard començaven les obres promogudes per l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Transportes, Turismo y Comunicaciones (MTTC). Les obres van estar parades mesos després de topar amb un bloc de pedra de l’antiga muralla que en va desviar el traçat, i el 1973 es van paralitzar les obres quan ja s’havia perforat el túnel, però sense haver acabat l’obra per falta de diners.

A causa de l’annexió de la línia II a la línia V, una estació entre Sant Pau | Dos de Maig i Sagrada Família no va arribar a inaugurar-se. Aquesta, anomenada Gaudí, va ser construïda segons les previsions inicials, però a l’incorporar-se la línia II a la V, l’estació de Sagrada Família hi quedava massa a prop. Tot i restar en desús, és una de les millors conservades de les estacions fantasma: l’Ajuntament de Barcelona l’ha utilitzat per fer estudis estadístics de pas de trens, i també s’hi han gravat anuncis.

Projecte de la línia V


Projecte de la línia V (en blau) entre Cornellà i Badalona, segons el Pla de Metros de 1971.

Canvis de plans

L’annexió de 1970 no va alterar inicialment els projectes successius. El Pla de Metros de 1974 preveia dur la línia II fins a Paral·lel i com el del 1971 i 1966 preveia dur la línia V a la Verneda i posteriorment al Pomar (Badalona). Es projectava una línia Paral·lel-Taxonera i una altra Cornellà-Pomar.

Mentrestant el 1977 ja s’havien iniciat les obres del tram entre la Pau i Pep Ventura per fer arribar la línia V a Badalona, que esdevindria part de la línia IV quan es va obrir el 1985 i posteriorment de la línia 2. Aquest projecte de la línia V estava incomplert, ja que encara estava en fase de projecte el tram entre Sagrada Família i la Pau i es preveia el perllongament de 3’6 km i quatre estacions des de Pep Ventura fins al barri de Pomar.

El Pla de Metros de 1984 va canviar les configuracions previstes en els anteriors plans, tot projectant la xarxa tal com la coneixem avui dia, és a dir, connectant el nou tram la Pau – Pep Ventura amb la línia 4 provisionalment fins a l’obertura de la línia 2. Alhora deixava l’annexió de la línia II, que havia de ser provisional, com definitiva. A més, d’aquesta forma s’evitava haver d’aixecar la plaça de Gaudí.

Ampliació Horta – Vall d’Hebron

L’ampliació des de l’estació d’Horta a Vall d’Hebron ja es contemplava en el Pla d’Urgència de 1963, el qual també contemplava el perllongament entre Vilapicina i Horta que encara no s’havia construït. En el pla següent, de 1966, se suprimeix el perllongament fins a Vall d’Hebron, però amb el Pla de Metros de 1971 es canvia el projecte de 1963 per un traçat més sinuós amb un perllongament de dues estacions i que finalitza a Taxonera (la Teixonera). Modernament es recuperaria el projecte original per enllaçar les línies L5 i L3 a Vall d’Hebron.

Aquesta és l’última ampliació de la línia, inaugurada el 30 de juliol del 2010, i dóna servei a uns 30.000 usuaris amb tres estacions. Tot i la posada en funcionament de només tres parades (El Carmel, el Coll | la Teixonera i Vall d’Hebron) les obres han durat gaire bé vuit anys.

L’any 2002 es va col·locar la primera pedra de les obres, amb la previsió inicial que la posada en funcionament del perllongament fos l’any 2006, però es va endarrerir pel col·lapse que va provocar diversos esvorancs, entre ells la desaparició del garatge del carrer de Calafell 12, que va obligar a refer el projecte. Les obres no es van reprendre fins al març de l’any 2007 i la nova cua de maniobres es va situar als voltants de les cotxeres de Sant Genís. Es va substituir el mètode austríac de perforació pel d’avançament i enderroc. La causa de l’esfrondrament va ser la presència d’una falla no contemplada en el projecte constructiu.

Esfondrament del Carmel

El 25 de gener del 2005 hi va haver un primer despreniment a les obres en un túnel de maniobres situat al barri del Carmel. Aquest primer esdeveniment va provocar el desallotjament de 1057 persones de 84 blocs de pisos del voltant del carrer de Calafell de Barcelona. Posteriorment, el dia 27 de gener, hi va haver el col·lapse principal que va provocar la desaparició del garatge del carrer de Calafell 12 en un esvoranc de 18 metres de diàmetre i 35 de profunditat. Es va enderrocar l’edifici del número 10 que havia quedat molt danyat i més tard tres immobles més.

Com a conseqüència va esclatar una greu crisi política i social. A més, l’esfondrament va provocar l’endarreriment general de totes les obres ferroviàries que s’estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir la plataforma de l’AVE pel litoral per evitar la construcció del túnel de Provença, per exemple. L’esfondrament va provocar la paral·lització total de les obres de la línia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se’n van veure afectades les obres d’ampliació de la L3 i sobretot de la L9.

Futures ampliacions

Ja finalitzada l’última ampliació de tres estacions, entre Horta i Vall d’Hebron prevista als PDI 2001-2010 i PDI 2009-2018, només queda per posar en funcionament l’estació en construcció d’Ernest Lluch, entre Pubilla Cases i Collblanc.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins abril 2014.






Línia 1 del metro de Barcelona

La Línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. És la segona línia més antiga del metro, la més llarga de la xarxa i l’única amb via d’ample ibèric antic.

La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviaries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d’Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres és troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i els tallers a l’estació d’Hospital de Bellvitge. Actualment té 20’7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.

L1

Característiques generals

La línia 1 és una línia operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El traçat de la línia és de doble via soterrada, antigament un tram entre Plaça de Sants i Torrassa era en superfície però arran de les obres de la línia d’alta velocitat el tram es va cobrir. Les cotxeres i tallers es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i un nou taller a Hospital de Bellvitge.

Actualment circulen trens de la sèrie 4000 que van començar a ser introduits l’any 1987 i de la sèrie 6000, introduits a partir de l’any 2007. Antigament hi havien circulat trens de les sèries 100, 200, 300 i 400.

La línia 1 té una longitud de 20,7 quilòmetres, 30 estacions, 16 trens en hora punta i l’any 2010 s’hi van realitzar un total de 109,8 milions de viatges, sent la primera línia per volum de viatges per davant de la L3 i L5.

Els municipis coberts per la línia són: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A la ciutat de Barcelona transcorre per quatre districtes: Eixample, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Estacions

Les estacions són majoritàriament amb andanes laterals, excepte Mercat Nou i la Sagrera i amb tres andanes les estacions de Glòries, Clot Navas, Fabra i Puig, Sant Andreu i Torras i Bages.

Les estacions que han sofert un canvi de nom són les següents: Hospital de Bellvitge (Feixa Llarga), Santa Eulàlia (Bordeta Cocheras), Plaça de Sants (Sants) i Arc de Triomf (Triunfo Norte).

La majoria d’estacions, el 80% d’elles (24 de 30), estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, excepte Rambla Just Oliveras, Torrassa, Plaça de Sants, Espanya Urquinaona, Clot (L1) i Fabra i Puig. Hi ha un total de quinze estacions amb correspondència amb altres línies de metro, tramvia, FGC, trens de rodalia i regionals i autobusos de mitja i llarga distància.

Història

La línia 1 es va inaugurar l’any 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal o Metro Transversal, concebuda com un enllaç ferroviari subterrani entre la Bordeta i l’Estació del Nord per enllaçar les línies de trens de les companyies MZA i Nord.

Cronologia

  • 1912: Es presenta el projecte del Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales.
  • 1914: Es paralitza el projecte per la Primera Guerra Mundial.
  • 1920: Es constitueix Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB).
  • 1922: El Consell d’Obres Públiques aprova el projecte i per Reial Decret se’n permet la construcció. L’Ajuntament de Barcelona adquireix accions de FMB perquè el projecte podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.
  • 1923: Comencen les obres de la línia.
  • 1926: Inauguració oficial de l’anomenat Metro Transversal tram entre Bordeta i Catalunya.
  • 1932: S’amplia des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment Santa Eulàlia) i des de Catalunya a Triumfo Norte (Arc de Triomf)
  • 1933: Es perllonga a Marina.
  • 1953: El Transversal arriba a Navas.
  • 1941: Entra en vigor la llei de “Bases d’Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera” i el Transversal es nacionalitzat i passa a dependre de RENFE fins el 1943 quan es retorna pels recursos presentats.
  • 1952: L’Ajuntament de Barcelona aprova un acord de municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat.
  • 1954: S’amplia amb dues estacions, la Sagrera i Fabra i Puig.
  • 1958: L’Ajuntament adquireix les accions que li faltaven de FMB.
  • 1961: FMB i GMB es fusionen en Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM, el Transversal passa a anomenar-se línia I.
  • 1968: La línia arriba a Torras i Bages.
  • 1980: Es tanca i es demsantella l’estació de Santa Eulàlia, terminal des de 1932, per ampliar la línia.
  • 1983: Creua el riu Besòs fins a Santa Coloma i arriba per primer cop el metro al Barcelonès Nord. Pel costat Llobregat s’amplia a Torrassa, s’obre la nova estació de Santa Eulàlia i es tanca Bordeta.
  • 1987: Es perllonga la línia fins a Avinguda Carrilet.
  • 1989: La línia arriba a Feixa Llarga (posteriorment anomenada Hospital de Bellvitge).
  • 1992: S’amplia la línia amb una estació, Fondo, la primera adaptada a PMR.
  • 2010: Es posa en funcionament uns nous tallers a Hospital de Bellvitge per substituir els de Mercat Nou.

Antecedents

La línia, idea de Ferran Reyes, va néixer per la necessitat d’unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principis del segle XX a Barcelona i per aquest motiu es va construir en ample ibèric antic (1.674 mm), sent una de les línies de metro amb els trens més amples del món.

El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales. El traçat s’iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la línia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la plaça d’Espanya, on enllaçaria amb el NEE, i després per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enllaçant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enllaçar a la plaça d’Urquinaona. Després circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el patí de maniobres de l’Estació del Nord (enllaçant amb Nord i MZA) i posteriorment en superfície per la riera de Bogatell fins a l’estació de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l’estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró).

Tot i que el projecte va ser presentat al govern de Madrid el 1912 i exposat a informació pública el 1913, va quedar paralitzar el 1914 per la Primera Guerra Mundial, després de la Guerra el senyor Reyes iniciava contactes financers per iniciar les obres i finalment un grup d’empresaris catalans i bascos es van decidir tirar endavant el projecte.

Metropolità Transversal

El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d’Obres Públiques el 1922. Donat les fortes inversions requerides es va decidir augmentar el capital social mitjançant l’emissió de 19.600 accions, part de les quals l’Ajuntament de Barcelona va adquirir ja que per les característiques urbanes d’aquest ferrocarril, aquest podria jugar un paper important en el desenvolupament de la ciutat.

Per Reial Ordre l’any 1922 es va permetre l’execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França. Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit. Mentrestant FMB havia sol·licitat la concessió de fins a set línies:

  • Línia de Lesseps: Unió de FMB amb FSB, conversió d’aquest en ferrocarril subterrani via Rambla de Catalunya.
  • Línia de la Ronda: Enllaçaria plaça Espanya amb Universitat per l’avinguda del Paral·lel i les rondes de Sant Pau i Sant Antoni.
  • Línia de la plaça Tetuan: des de Universitat fins a Tetuan.
  • Línia de Sant Andreu: Unió de Tetuan amb el Clot, la Sagrera i Sant Andreu, al llarg de la Gran Via i la carretera de Ribes.
  • Línia del Poble Nou: Uniria Gràcia i Sant Martí de Provençals per la travessera de Gràcia, passeig de Sant Joan, carrer de Pujadas i carrer de Pere IV.
  • Línia de Can Tunis.
  • Línia del Prat de Llobregat: des de plaça d’Espanya per la Gran Via fins al Prat.

La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. L’estació d’Espanya en aquell moment va ser l’estació amb la bòveda més gran del món (27 metres).

Ferrocarril Metropolità de Barcelona propietari i constructor de la línia incialment va delegar a Tramvies de Barcelona el transport de viatgers, és a dir era l’operador de la línia, però posteriorment se’n va fer càrrec directament.

Ampliacions del Transversal

L’1 de juliol de 1932 es va produir la segona ampliació del Metro Transversal, per una banda des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment reanomenada Santa Eulàlia) i per l’altra de Catalunya a Urquinaona i Triumfo Norte (Arc de Triomf). El perllongament a Arc de Triomf facilitava l’accès al centre de la població als passatgers dels trens que fins llavors acabaven a l’estació ferroviària de l’Estació del Nord, ja que aquest perllongament dut a terme entre la col·laboració del Ferrocarril Metropolità de Barcelona i Nord permetia fer arribar a través de quatre vies trens a la plaça de Catalunya, tant del metro (vies laterals) com trens (vies centrals) de les línies de Barcelona a Manresa i de Sant Joan de les Abadesses.

Un any més tard s’ampliava des d’Arc de Triomf a Marina, a partir d’aquí el Metro Transversal se separa de les línies de la companyia Nord amb previsió del projecte d’enllaços ferroviaris que s’estava realitzant per arribar amb menys temps a la plaça de les Glòries Catalanes i enllaçar després a la Sagrera amb les línies de MZA.

Al maig de 1953 es perllongava la línia fins a l’estació de Navas, al gener i maig del 1954 es completava els perllongaments del Metro Transversal arribant a les estacions de la Sagrera i Fabra i Puig, on enllaça amb l’estació de Sant Andreu Arenal de RENFE.

Nacionalització

L’any 1941 va entrar en vigor la llei de “Bases d’Ordenació Ferroviària i dels Tranports per Carretera” que feia efectiva l’1 de febrer la nacionalització i agrupació de totes les línies ferroviàries d’ample ibèric, afectant automàticament la línia 1 del metro de Barcelona per ser d’aquest ample ferroviari. La L1 va dependre de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fins el 24 de setembre de 1943 quan va pasar de nou a mans de FMB arran dels recursos que havia presentat la companyia del metropolità.

Municipalització

L’octubre de 1952 el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L’any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l’acord de l’adquisició de les accions per part l’Ajuntament.

El 1958 l’Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava bona part. Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.

Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d’una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.

Posteriorment a la municipalització s’inicia l’elaboració dels Plans de Metros, establint al Pla d’Urgència de 1963 l’ampliació de la línia a Torras i Bages i al Pla de Metros de 1971 des de Torras i Bages al barri de Ciutat Meridiana i per l’altre extrem la perllongació des de Santa Eulàlia a l’Hospital de Bellvitge. El 1974 es canvia el projecte de perllongament des de Torras i Bages per fer-la creuar el Besòs i arribar a Santa Coloma de Gramenet.

Tram Fabra i Puig – Fondo

L’any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages. Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L’ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma. Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.

Fondo es va obrir el 18 de febrer de 1992, ampliant-se amb una sola estació. S’havia d’anomenar Camí del Fondo, però va ser reanomenada Fondo per les peticions de l’Ajuntament de Santa Coloma. Aquesta estació va ser la primera dotada amb ascensors hidràulics per ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda i paviment de textura especial per a invidents.

Tram Torrasa – Hospital de Bellvitge

A la vegada que s’ampliava a Santa Coloma, pocs dies més tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S’ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eulàlia i Torrassa. El 1980 es van iniciar les obres d’aquest perllongament amb el tancament de l’estació de Santa Eulàlia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la línia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localització. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l’estació de Bordeta inaugurada l’any 1926.

El 24 d’abril de 1987 es van obrir deu estacions a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, quatre d’elles a la línia 1, ampliant la línia fins a Avinguda Carrilet, on enllaçaria amb FGC, les altres tres noves estacions eren Florida, Can Serra i Rambla Just Oliveras, en aquesta última enllaçant amb els trens de rodalia.

El 1989 es va completar el perllongament per la banda del Llobregat arribant a l’estació terminal actual d’Hospital de Bellvitge. Aquest nou tram de 2’3 quilòmetres de longitud es va inaugurar el 19 d’octubre amb dues noves estacions Bellvitge i la de l’hospital anomenada Feixa Llarga.

El mes d’agost de 2010 es va paral·litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l’Hospital de Bellvitge per les obres de connexió dels nous tallers que s’havien construït i les vies generals per poder accedir-hi. Els nous tallers de manteniment d’Hospital de Bellvitge substituien els de Mercat Nou, que havia canviat la seva estructura per les obres de la línia d’alta velocitat.

Futures ampliacions

Tant el Pla Director d’Infraestructures de l’Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018 planteja el perllongament en una estació des d’Hospital de Bellvitge a l’estació del Prat de Llobregat, per una banda, i en quatre estacions des de Fondo a Badalona Pompeu Fabra. Les estacions són les següents:

Costat Besòs

  • El Prat Centre o Intermodal: Amb correspondència amb la L9, Rodalia de Barcelona i trens d’alta velocitat.

Costat Llobregat

  • Montigalà | Lloreda: intersecció de la Rambla Sant Joan amb el Pg. Olof Palme i el carrer Liszt. Donarà cobertura als barris de Lloreda i Montigalà de Badalona.
  • Sant Crist: Donarà cobertura al barri de Sant Crist i amb un accés al Mercat de Lloreda, Badalona.
  • Bufalà: A la intersecció de l’avinguda Martí i Pujol amb el carrer Bufalà, donant cobertura al barri de Bufalà, Badalona.
  • Badalona Pompeu Fabra: Correspondència amb la L2.

Tot i que no apareix com una actuació, al PDI es proposa que en una altra fase es pugui perllongar pel costat Besòs amb una estació fins a l’estació de rodalia de Badalona, enllaçant amb la línia R1 de Rodalia de Barcelona.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins març 2013.