estació fantasma

Estació de les Rodalies

L’Estació de les Rodalies (també Barcelona Término) va ser una estació de ferrocarril propietat de RENFE, i anteriorment de MZA, situada entre els barris de la Barceloneta i la Ribera de Barcelona. L’estació era la terminal de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, al ramal de Marina que va ser desmantellat, i es trobava annexa a l’Estació de França.

L’edifici es va enderrocar el 1993, quatre anys després del desmantellament de la línia de la costa. Inicialment s’hi havia de fer un hotel però finalment s’hi van construir habitatges després que el solar estigués fins a mitjans de la dècada del 2000 sense edificar.

Història

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei posteriorment, substituint l’antiga terminal que es trobava a la mateixa zona i que s’havia inaugurat el 28 d’octubre de 1848 quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s’establien entre Mataró i Barcelona.

Antigament la línia de Mataró circulava totalment per la costa, el ramal de Marina connectava Sant Adrià del Besòs i l’Estació de les Rodalies, annexa a l’Estació de França. L’últim tren va passar per aquest ramal l’any 1989 i es va començar a desmantellar la línia a partir del 31 de maig del 1989, juntament amb la resta del ramal per a cedir el sòl per a construir la Vila Olímpica del Poblenou per als Jocs Olímpics d’Estiu de 1992 i permetent l’obertura de la ciutat al mar. L’Estació de França no va córrer la mateixa sort al soterrar-se el ramal de Glòries de la línia de Granollers. L’estació de Poblenou i l’estació de mercaderies de Bogatell també es van desmantellar en trobar-se en el mateix ramal.

Copyright

Article escrit per Vinals per a la Viquipèdia.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Vegeu autors fins juliol 2011.






Estació de Gaudí

Gaudí és una estació del metro de Barcelona que mai s’ha posat en servei i es troba entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau | Dos de Maig de la L5. Es troba sota l’avinguda Gaudí.

Al nivell superior de l’estació, s’hi troba la seu de les associacions de treballadors jubilats de Transports Metropolitans de Barcelona. S’hi entra per una boca de metro, l’accés del que havia de ser l’estació al carrer Lepant 299 o avinguda Gaudí 22.

L’estació es va construir per a la línia 2 a la dècada de 1960, però poc més tard es va variar el projecte per empalmar i passar l’antiga L2 a la línia 5, tenint així l’estació de Sagrada Família massa a prop i Gaudí no va arribar a utilitzar-se.

Tot i això és l’estació en desús millor conservada del metro. L’Ajuntament de Barcelona l’ha utilitzat per fer estudis estadístics de pas de trens, i també s’hi han rodat anuncis. Les dues andanes tenen una longitud de 94 metres i està decorada amb marbre de color marró i formigó terratzo de color gris.






Estació de Bifurcació Vilanova

Bifurcació Vilanova (Bifurcación Vilanova) és una estació de ferrocarril subterrània de la ciutat de Barcelona que mai ha arribat a utilitzar-se. Aquesta estació fantasma es troba a prop del pont de Marina, entre l’estació d’Arc de Triomf i el Clot-Aragó. Formava part del projecte del Pla d’Enllaços Ferroviaris de Barcelona, en concret del ramal Vilanova-Sagrera per unir l’estació de Sants (línia de Vilafranca) amb les línies de Granollers i de Manresa.

L’estació havia de substituir l’antiga Estació del Nord, anomenada estació de Vilanova o Vilanova-Nord (Vilanova-Norte). La construcció va durar 4 anys, el 1974 es van entregar les obres finalitzades amb andanes de 318 metres de longitud, quatre vies disposades en dues andanes centrals i una connexió amb l’estació del metro Marina de la línia 1.

Les restes

Encara es pot veure a les boques de metro de l’estació de metro de Marina el gravat “Renfe Metro” i existeixen els accessos que havien de possibilitar els transbords entre aquestes dues estacions, tot i que romanen tancats.

L’andana del costat muntanya es va destruir a principis de la dècada de 1990 perquè la línia de rodalia de Mataró no interferís amb la sortida cap al túnel de Meridiana, però l’andana del costat mar encara existeix i es pot veure en el trajecte entre Arc de Triomf i el Clot-Aragó.

Incendi i caos a Renfe

El 9 de febrer de 2016, l’estació va ser l’origen d’un foc a causa de l’acumulació de deixalles que va provocar una gran fumera als túnels de Rodalies de Catalunya i de la Línia 1 del metro de Barcelona.

Enllaços






Estació de Ferran

Ferran era una estació del metro de Barcelona, també anomenada Fernando, que va ser terminal del Gran Metro de Barcelona des del 1946 fins el 1968. Es trobava després de l’estació de Liceu, a uns 100-200 metres d’aquesta, a 4,83 m de fondària sota la Rambla, entre el Pla de la Boqueria i el carrer de Ferran (on hi havia els accesos).

L’estació va entrar en servei l’any 1946 quan es va ampliar el Gran Metro de Barcelona des de Liceu, sent-ne la capçalera fins l’1 de març de 1968 quan es va tancar per perllongar la línia cap a Drassanes, ja que al haver-hi només una via es va haver de desmuntar l’estació, raó per la qual només en queden vestigis.

Com a curiositat, el 1954 Antoni Nogueras Coronas president de la Societat Anònima del Funicular de Montjuïc va plantejar quatre alternatives per aprofitar les obres del tramvia subterrani que es va començar a construir al carrer Nou de la Rambla i que havia d’unir l’estació de Paral·lel del Funicular amb la Rambla, a l’alçada de l’estació de Ferran. Una d’aquestes quatre era perllongar el Gran Metro des de Ferran fins al Funicular de Montjuïc passant pel carrer Nou de la Rambla. L’Ajuntament de Barcelona va triar una altra opció que era simplement fer-se càrrec de la societat del Funicular.

Ferran

Est. Ferran, Gran Metro de Barcelona. Foto de Xavier Maraña.